viernes, 17 de julio de 2009

Apunte pa un vocabulariu de Tresvisu

Acambar: andar.
Acambatu: la distancia ente un pie y otru al andar.
Alegueru: lugar sumbríu.
Anidir: añidir.
Burdiu: barciaeru, vertederu.
Cámbriu: calambri, dolor corporal.
Chaullar: ladrar.
Cobolla: copa de los árbules.
Encolumbrar: subir y tresponé-la cumbre (o virdiu) de una montaña.
Ensuchu: secu y limpiu.
Ensugar: secar.
Entarajilar: acaldar.
Ero: soi (tamién nel Altu Nansa).
Escontra: caminar al alcuentru.
Gaju: piedra pequeña que sobresal de la tierra y molesta a la hora de segar.
Mermeju: roju.
Orgosu: terrenu escuru, tenebrosu y lóbregu.
Piesllar: cerrar.
Pláganu: plátanu (árbul).
Porretos: brotes de las patatas anantes de sembralas.
Resclave // Güelga: “huella”, en castellanu.
Robledáa / Robredáa: homedá enos días de calor que impidi veer con claridá.
Somantu: regazu.
Sonrajáa // Llugáa: luga.
Sopláu: torca estrechucia.
Urbaju: augua qu´arrastra la niebla.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Algraciciu pol tu trebaju queu en meyu la robredáa del viernes esti.

Serrón dijo...

Gracias a tí, Anónimu.

Al ite la palabra urbaju, tengo d´anidir la siguiente: Urba, qu´en Vega de Liébana tien el senificáu de "vientu juerte acompañáu d´augua o nievi, de poca duráa". Tienin ciertu airi familiar, nordá?

Archivu del blog