viernes, 29 de julio de 2016

Tremontoriu, Sanander

El pasáu día diciochu de Santiagu La Libri, la sú genti, entarajiló una visita al Cabildu d´Arriba o Barriu San Pedru (pola estautua ajitá ena joraca la ilesia la Consolación) col urbanista Miguel Ángel González Sugasaga al iti el plan de "regeneración urbana" entamáu pol auntamientu de Sanander.

El núcliu duru de la visita juéi la cárcova abierta polas máquinas en 1941, tres l´incendiu la ciudá, en metá´l Cierru Somorrostru, autualis callis Isabel Sigunda y Lealtá. Puei apreciasi la cava dendi las escaleras onde muer la calli Emilio Pino amirando cara la catedral:



Lamento que tolas jotos hayan salíu lóndrigas.

Esti zanjón estaba pensáu p´aunir l´auntamientu conas estacionis (lu que juera badía anantis d´acolmatasi´l tarrenu con escombrios), cuspíu al Túnel del Pueblu republicanu, autual Pasaji Peña, y, a lu primeru, la Rampla Sotileza, ondi alcuéntrasi, precisamenti, la libriría ondi aquedamos pa la visita.

Empontigamos (el grupu era numerosu ensin allegar a ser una gintumbri) cara Ruamayor, l´antigua calli mayor de la ciudá, hiciendo la primer posa acá:





Es la esquina de l´antigua calli cunucía cumu Tremontoriu, una de las tres (junta la del Vientu y Prietu, de las que nu queda ni un res) que cumunicaba Ruamayor con Ruamenor. Hui denguna de las tres desisti.

Esti puntu, esta esquina de Ruamayor es ondi espienza la cava. Fijavos nel saltu de livel que hay:



La calli era pindia, pero no tanto cumu la de hui, ni estaba tan esajená del restu de la ciudá cumu lu está hui.

Escacijando por enti los esgoncis tuvía se es p´acanzar a veer una puerta que daba a la calli Tremontoriu:



Esta calli alcontrábase con Ruamenor, acá:



Ruamenor tamién juéi vítima de la cava o esmonti. Fijavos de nuevu nel saltu de livel. El trazáu autual d´esta calli es ésti:



Cuei dicir lu mesmu de los alreoris de la ilesia L´Anunciación, ondi tamién jézosi desplanación, dejando l´ilesia nun altu.

Ena visita el urbanista y guía dijo que Tremontoriu era por ser la tercera de las callis, pero camiento nu sea asina. Pa mí que Tremontoriu vien del prefiju TRANS- (cumu en tresponer, trespuesta o trempasar, o cumu enos tupónimos Trervisu o Trescuetu), del núcliu MONS, MONTIS y del sufiju -ORIUM (cumu en miraoriu o posaoriu). El sú senificáu siría, enjuntu, daqui apaicíu a la calli que salva el cierru (el de Somorrostru), hiciéndolu enti Ruamayor (por riba) y Ruamenor (por baju). Es un tupónimu emparentáu col castellanu Promontorio, ésti col sufiju tamién latinu PRO-, alanti, o´l catalán Tramontana, airi que etimulógicamenti vien de más allá de los montis.

Dicía Esteban Polidura a meyaos del siglu dicinuevi que cuando ya nu haya callalteros (asina dicho por él) ya nu habría daqui ciudá.

Güin, pus allegó el día: ya nu hay quin diga de sí mesmu qu´es "callalteru".

Esta calli, Tremontoriu, es una pentasma.

1 comentario:

Serrón dijo...

Los "agujeros" donde reposan las imágenes religiosas, en las fachadas de las iglesias o en los retablos, no son "joracas" sino "butroneras".

Archivu del blog