sábado, 15 de junio de 2019

El quinociu

El cántabru "quinociu" provién del latín AEQUINOCTIUM, del tamién latín AEQUUS NOCTE, "nochi cuspía". Sigún el wickionariu, además del astronómicu (por alcontrase´l Sol por cima del Ecuador, los días y las nochis tien la mesma dura), la palabra quinociu puei tener tres senificaos: (1) "el puntu álgidu de la tempestá"; (2) "latitú"; y (3) "tumultu, gritiríu". En castellanu solu tien el senificáu astronómicu. ¿Por qué pa los cántabros el quinociu es tamién un labarintu de gritos y gentiríu?

1 comentario:

Serrón dijo...

He cambeáu *duraa por dura, col senificáu en castellanu de "duración".

Archivu del blog